jump to navigation

tanquem! 15 Setembre 2009

Posted by Kaiser in bloc.
Tags:
add a comment

A partir d’ara, les entrades sobre temes frikis tecnològics tornen a estar juntes amb el meu bloc personal:

http://www.josep.huguet.cat

tants codecs ens fan la vida més difícil 2 Juliol 2009

Posted by Kaiser in didàctica, media, software.
Tags: , ,
3 comments

L’MP3 no és l’únic format de música que hi ha, només és el més popular. N’hi ha molts més, per desgràcia:

  • WAV: Pot tenir altres noms, però em refereixo al format d’audio “en cru”, sense comprimir. Una cançó de 3 minuts pot ocupar tranquil·lament 70MB, i en un CD de música (700MB) només hi caben unes 12 cançons. És molt, per això cal comprimir la música.
  • MP3: L’estàndard de facto, és un format patentat (no és software lliure) de música comprimida. La filosofia és que l’oïda humana és imperfecta, i hi ha moltes freqüències que no podem sentir, doncs es poden eliminar per estalviar espai. Llavors una cançó que sense comprimir ocupa 70MB, amb MP3 pot ocupar uns 3MB. En un CD hi podrien caber uns 12 discos sencers. Inconvenients: perd qualitat i està patentat.
  • OGG: Segurament el més popular després de l’MP3. Comprimeix una miqueta més, també perd qualitat, però és totalment opensource, per tant mola molt als frikis. Segur que tots hem descarregat alguna cançó que estava en OGG. La majoria de reproductors MP3 suporten aquest format, però no tots.
  • FLAC: Aquest ho té tot, és lliure i no perd qualitat. Evidentment, com sempre passa, és el menys utilitzat. (Algú se’n recorda dels videos BETA?)
  • N’hi ha més…

A la pràctica, el fet que hi hagi diferents estàndards, és sempre un maldecap. I això és per culpa dels frikis, i de les empreses. Els uns perquè busquen la perfecció, i els altres perquè prefereixen tenir un format propi. Però en el món real es necessita simplicitat. Exemple pràctic:

Ahir vaig fer una barreja de música en un CD, posant cançons de diferents discs. La majoria són MP3, algunes OGG. Gravo el disc des del Linux, cap problema, a l’ordinador les sento totes. Però al cotxe no, només sento les MP3. Grrr

Miro de convertir les cançons de OGG a MP3, però des d’un ordinador amb Windows i no m’ho deixa fer. Més Grrrrrrrr!

Finalment, m’he de baixar un convertidor que m’ho deixi fer… convertir els OGG a MP3 i després tornar a cremar el CD.

Sospir. Tot això no seria necessari si hi hagués un sol estàndard.

cornuts i pagant el beure: premi a microsoft?? 8 Abril 2009

Posted by Kaiser in software.
Tags: , , ,
1 comment so far

Indignació i perplexitat, els de Softcatalà no entenen com pot ser que donem un premi a Microsoft per la promoció a la realitat plurilingüe de l’estat espanyol. Jo també estic indignat i perplex, i per això en faig ressò:

Des de Softcatalà, volem expressar la nostra sorpresa davant dels arguments adduïts per atorgar aquest guardó honorífic, que demostren el profund desconeixement que els governs implicats tenen del plurilingüisme en l’àmbit de les noves tecnologies. […] valorem positivament els avenços fets per Microsoft en l’àmbit del català, però constatem que són manifestament insuficients i que, en el seu estat actual, perjudiquen de forma efectiva l’ús del català en l’àmbit de la informàtica. Volem expressar la nostra absoluta perplexitat davant del fet que els governs català i balear hagin participat en aquest premi i posin com a exemple a seguir una tecnologia que subordina el català a l’espanyol, en conflictivitza l’ús, el manté en nivells residuals i fa que la gran majoria dels catalanoparlants s’identifiquin internacionalment a Internet com a castellanoparlants.

Entenem que les tecnologies que s’han de posar com a exemple a seguir són aquelles que dispensen el mateix tracte a totes les llengües i que permeten als catalanoparlants de desenvolupar-se, en l’àmbit de la informàtica, amb la mateixa llibertat que ho fa la resta de ciutadans.

Podeu llegir la resta de l’article aquí, on s’explica clarament el tractament del català a Microsoft. Efectivament, s’ha avançat molt, però ni és suficient, ni ha sigut gratis, ni ens deixa en una situació d’igualtat, ni amb l’espanyol ni amb altres llengües molt més minoritàries.

les mentides de l’iphone 13 Març 2009

Posted by Kaiser in gadgets, internet, media.
Tags: , , ,
3 comments

L’any passat es va fer molt ressò d’una notícia, a Anglaterra van prohibir un anunci de l’iphone per propaganda enganyosa. Podeu veure el video i la notícia (en anglès) aquí. En el video apareixen algunes de les mentides que s’han publicitat sobre aquest trasto, que no és ni molt menys el que anuncien. El motiu principal de prohibir aquest anunci és l’exageració en la velocitat del funcionament del trasto, i la velocitat de navegació per internet.

Doncs bé, fa poc vaig poder veure aquest anunci a la tele d’aquí:

Els d’Apple no escarmenten, l’anunci també mostra una velocitat exagerada, la qual cosa em porta a dos o tres conclusions:

  1. Els d’Apple es pensen que som tontets i que no podem veure les notícies i els anuncis d’altres països. Sí, és cert, som tontets, però els consumidors tenim uns drets.
  2. Aquest país és can pixa, perquè han permès que s’emeti un anunci que han obligat a retirar en altres llocs.
  3. La política d’Apple, que basa les seues vendes en un màrqueting extraordinari, es podria simplificar en “anem posant el nostre anunci mentider en tants països com puguem, i ja l’anirem retirant quan es queixin, SI es queixen“.

No s’acaben aquí les mentides que ha publicitat Apple sobre el seu producte estrella. En primer lloc, es va dir que el trunyiphone funcionava amb el mateix sistema operatiu que els Mac: OS-X. Això ni és cert, ni és desitjable, ja que els sistemes operatius dels ordinadors actuals ocupen diversos gigues i la memòria d’un telèfon és òbviament molt limitada. La solució que pren tothom és dissenyar un sistema operatiu que optimitzi els limitadíssims recursos (memòria, CPU, mida de la pantalla, interfície…) d’un telèfon, i és exactament el que ha fet Apple: el sistema operatiu de l’iphone ocupa mig giga (que ja és molt). Ara, que li donis un “aspecte” similar i fins i tot li donis el mateix nom que el seu germà gran no el converteix en equivalent.

El mateix van dir de les aplicacions, assegurant que els mateixos programes que van al Mac es poden instal·lar a l’iphone. Altre cop, això ni és cert ni és desitjable. Qui es voldria instal·lar un Office de nosequants gigues en un telèfon de 8 gigues de capacitat, quan la majoria d’opcions no es podran aprofitar donada la mida de la pantalla? Efectivament, qualsevol programa que s’instal·li a l’iphone ha d’estar dissenyat especialment per a iphone.

També és mentida (i apareix als anuncis) que es pot navegar per tota la Internet des de l’iphone. El trasto aquest no suporta les pàgines que tenen contingut flash ni java, és a dir, quasi totes. Per poder veure els mapes de Google necessita un software especial, apart del navegador. El mateix passa amb els videos de Youtube (basats en flash), que sí que es poden veure, però primer s’han de convertir a un altre format.

Una cosa és que es puguin veure pàgines web “normals” i l’altra és que sigui còmode navegar-hi des d’un telèfon. En realitat el que acaba passant és que els dissenyadors web fan pàgines especialment adaptades (és a dir, simplificades) per a que es puguin veure en telèfons. Així s’accelera la descàrrega de la pàgina i es facilita la navegació en una pantalla tan petita. No sé vosaltres, però a mi em sembla una contradicció que els d’Apple diguin que es pot navegar per totes les pàgines del món mundial, i al mateix temps webs com la Paeria, la Caixa o la UOC anunciin que han creat pàgines específiques per a l’iphone. Comprendreu que adaptar cada web de l’univers a les característiques de cada nou trastet que surti al mercat no seria el més pràctic del món.

Jo, en realitat, no sé què aporta l’iphone, que fa les mateixes coses que la meua PDA que va sortir fa tres anys. El que sí que sé és el que no fa.

Bé, sí que aporta alguna cosa. És un trasto bonic, i pots ampliar les fotos fent servir dos dits alhora. Bravo.

papereres en xarxa 5 Març 2009

Posted by Kaiser in didàctica.
add a comment

De vegades també aprens dels usuaris. Acabo de descobrir que, en windows, si vols suprimir un fitxer que està en una unitat de xarxa, s’elimina directament, no va a cap paperera de reciclatge. De fet, en el menú contextual hi diu “suprimeix” i no “envia a la paperera”, i quan ho fas, et demana confirmació per “suprimir permanentment aquest fitxer”. O sigui que no confiïs mai en la paperera, i menys quan treballes en xarxa.

De fet té lògica, perquè si suprimeixes un fitxer en xarxa, a quina paperera hauria d’anar? A la teua local? I omplir el teu disc dur de merda que ni tan sols estava allí? O a la paperera del servidor? I llavors on vaig per recuperar-lo? I entre tots anem omplint una paperera immensa comuna? O fem moltes papereres al servidor, una per a cada usuari…? No, gràcies…

La paperera és un últim recurs, i no s’hi pot confiar sempre. Recorda que es pot buidar ella soleta sense permís, si el windows ho veu convenient.

Potser tu ja ho sabies, però jo no perquè no faig servir la paperera. Jo sé on tinc els fitxers i sé si puc eliminar-ne un. Els que són importants miro de duplicar-los en diferents llocs.

us imagineu que el google falli? 24 febrer 2009

Posted by Kaiser in internet.
Tags: , ,
1 comment so far

Només un breu comentari sobre una esplèndida coincidència que m’ha passat avui.

Avui he assistit a una jornada sobre virtualització i el ponent, per explicar que les empreses necessiten disponibilitat o recuperació ràpida en cas de caiguda, ha posat un exemple que ens ha fet somriure a tots.

Us imagineu que un dia no funcioni el Google? Oi que no pot ser?

Doncs quan tornava de la jornada cap a casa la ràdio diu que durant tot el matí no ha funcionat el gmail. No és el Google però casi, i també s’ha de tenir en compte que la major part dels ianquis no han notat la caiguda perquè estaven dormint, però seria interessant saber quants milions d’euros s’han perdut en forma de comandes perdudes, reunions posposades, etc.

Ningú és inmune.

la fi dels drm 22 febrer 2009

Posted by Kaiser in gadgets, media.
Tags: , , , , , , ,
1 comment so far

Sí, se m’acumula la fenya i ja tinc mig pensat el següent article sobre per què el Firefox ens fa la vida més fàcil. Però abans volia fer ressò d’una notícia molt important que afecta als consumidors o usuaris de música. És a dir, tothom. Les multinacionals s’estan fent enrere amb els DRM. Gran notícia. I a mi què m’importa? Segueix llegint.

Els DRM (Digital Rights Management) són, en essència, unes eines per evitar que l’usuari pugui fer còpies del material que ha comprat, sigui música, DVDs, etc. El funcionament simplificat és el següent: tu compres una cançó en MP3 en una botiga a internet, com i-tunes (d’Apple) o zune (de Microsoft). Aquesta cançó t’arriba encriptada de manera que només es pot reproduir al teu ordinador i al teu reproductor MP3 (si és que pot gestionar DRM, com l’ipod, etc.) gràcies a una signatura digital que es genera quan es fa la compra. La signatura digital és com una clau que sense ella no es pot desencriptar la cançó, i que només té el teu ordinador quan compres la cançó. Ja us podeu imaginar que l’objectiu dels DRM és lluitar contra la pirateria i les còpies il·legals.

Ho he explicat simplificant termes, podeu consultar aquest article de la viquipèdia que ho explica millor que jo.

Des del seu orígen molta gent s’ha oposat als DRM ja que atempta contra el concepte que tenim les persones normals sobre l’us d’un producte que comprem, i obliga a l’usuari a reproduir el producte en un aparell concret d’una marca concreta, o com a mínim compatible. Per a reproduir el producte des de l’ordinador, també obliga a l’usuari a tenir un programa concret i un sistema operatiu concret. Això vol dir que si jo compro música a la botiga de Microsoft no puc escoltar-ho al meu ordinador que va amb Linux ni al meu reproductor MP3 que vaig comprar als xinos. I ni l’una cosa ni l’altra són formes de pirateria ni de còpies il·legals.

També hi ha un “petit” inconvenient que s’ha de tenir en compte: quan jo em canvio d’ordinador o em passo de windows XP a windows Vista (suposem que hi ha algú que ho faci), llavors m’he de tornar a connectar a la botiga on vaig comprar la cançó per poder “autenticar” la compra una altra vegada, i obtenir una nova signatura digital que em permeti escoltar la cançó. Aquest procediment, que necessita d’una connexió a internet, ho he de fer per cadascun dels trastos que tingui per casa capaços de reproduir música (ordinadors, reproductors, mòbils…), i cada cop que em compri un trasto nou ho hauré de tornar a fer. No sé, jo tinc uns quants milers de cançons, i possiblement no totes siguin legals 🙂 però comprendreu que això que dic no és gaire pràctic.

Doncs finalment ha passat el que havia de passar. Tot això que us he explicat, apart de ser un conyàs per l’usuari, és fantàstic per les multinacionals. Però què passa si una multinacional plega? De més grosses n’han caigut! Doncs si, ho heu encertat, si la multinacional plega ja no pots tornar a obtenir una signatura digital per la cançó que has comprat, i només podràs sentir la cançó fins que et canviis d’ordinador/reproductor/mòbil. Visca!!! És el pitjor invent de l’univers (després de l’iphone, clar). Trobareu exemples reals en aquest fragment (en anglès) de com no es salva cap multinacional.

Aquí i aquí teniu informació (en anglès) sobre botigues de continguts digitals que han tancat i han deixat als clients davant la prespectiva de no poder escoltar cançons que han pagat per tenir. La solució que proposen als usuaris fa posar els pèls de punta: “graveu la cançó en un CD-audio, per a poder-la escoltar sempre que vulgueu”. I jo em pregunto “què és un CD-audio?” Crec que era una cosa que funcionava als anys 90 i que hi cabien unes 7 o 8 cançons…

Davant d’aquesta monstruosa quantitat d’inconvenients, i les protestes dels usuaris del món, les multinacionals estan deixant de vendre productes blindats amb DRM. El cas més important és la botiga d’apple i-tunes, que des del gener de 2009 ven els seus productes “DRM-free”. La guerra dels DRM l’han guanyat els usuaris.

Semblava que els DRM havien de ser, malgrat tot, el futur de la distribució de mitjans, ja que les multinacionals sempre tenen la paella pel mànec. I al final ha resultat que no només s’han fet enrere, sinó que milions de cançons comprades legalment deixaran de ser reproduibles pels seus legítims propietaris. La conclusió és ben clara: compra música i estaràs lligat de per vida i no tens garantia de poder escoltar les cançons en el futur. Descarrega’t música gratis i la tindràs per sempre.

per què mola tant el firefox? (1) 20 gener 2009

Posted by Kaiser in didàctica, internet.
Tags: , , , , ,
6 comments

Aquest és un article didàctic. En realitat publico aquest article en defensa pròpia, perquè si tots els ordinadors naveguéssin amb el Firefox hi hauria menys atacs i jo tindria menys feina treient virus dels ordinadors d’amics i parents. Som-hi.

No em puc creure que estiguis llegint aquest bloc des del Microsoft Internet Explorer 7: un navegador lleig, difícil d’utilitzar, increïblement lent i molt pero que molt vulnerable a atacs d’internet.  Miraré de convèncer-te per a que et passis al Firefox amb un parell o tres d’articles. Aquí tens un resum del que hi explicaré:

  • Està fet amb codi obert.
  • Està en català, i corregeix mentre escrius.
  • Respecta escrupolosament els estàndards d’internet.
  • Està optimitzat per a que sigui molt ràpid i consumeixi poca memòria.
  • És molt segur.
  • És gratis.
  • Es pot personalitzar amb centenars de connectors.

Pots aprendre’n més visitant la seua web. Per començar, descarrega-te’l i instal·la’l. La primera vegada que l’arrenquis et preguntarà si vols importar els Favorits de l’Internet Explorer. Fes-ho, si en tens molts.

Avui et volia parlar dels connectors: són petits afegits al Firefox que li afegeixen una funcionalitat concreta, i són de tipus molt divers. Són molt fàcils d’instal·lar i d’utilitzar. Aquests són els que m’agraden més i faig servir:

  • Diccionari català: Això permet corregir mentre escrius dins del Firefox (per exemple, quan escrius un mail), i n’hi ha amb totes les llengües. Imprescindible.
  • AdBlock Plus: Elimina la publicitat mentre navegues, es-pec-ta-cu-lar. S’han acabat les pàgines il·legibles, els anuncis intermitents que se’t posen al davant…
  • Forecastfox: Mostra una breu ressenya sobre la predicció del temps en un racó de la finestra que no utilitzis.
  • Video DownloadHelper: Et permet desar qualsevol tipus de video en format flash, streaming o similar (youtube, etc.).
  • Foxmarks Bookmark Synchronizer: Et manté les adreces d’interès en diversos ordinadors que tu utilitzis. Màxima comoditat.
  • I molts d’altres que permeten canviar l’aspecte del Firefox (temes), afegir funcionalitat a webmails, llegir RSS, editar webs, i qualsevol cosa que se’t passi pel cap.

De moment és suficient. N’hi haurà més. Dubtes?

cuidau amb el facebook 14 gener 2009

Posted by Kaiser in internet.
Tags: , ,
4 comments

Que sí, que a mi també m’és igual que els del feisbuc sàpiguin el meu email i les quatre fotos que hi penjo. Però aquí faig un copy-paste d’un fragment de les condicions d’us del feisbuc (sí, sí, allò que no ens llegim mai) i realment espanta:

En enviar contingut d’usuari a qualsevol part del lloc, estàs automàticament garantint, representant i declarant que tens dret a garantir a la Companyia una llicència mundial que és irrevocable, perpètua, no-exclusiva, transferible, totalment pagada (amb el dret de subllicenciar-la) a fi de utilitzar, copiar, desenvolupar públicament, exposar públicament, reformar, traduir, treure’n parts (parts o la totalitat) i distribuir el contingut d’usuari per qualsevol propòsit, comercial, publicitari o similar, amb connexió al lloc o la seva promoció per preparar treballs derivats o per incorporar-hi altres treballs d’aquest contingut d’usuari, i garantir i autoritzar sub-llicències de les mateixes.

Mola, eh? Ho podeu trobar aquí.

En realitat, a mi el que més em molesta del feisbuc és que cada cop que t’afegeixes a un grup, a un joc, a una aplicació, etc, estàs regalant la teua adreça d’email a una empresa (perquè els jocs no són gratis) que t’afegirà a les seues llistes d’spam.

ja tornem a navegar 14 gener 2009

Posted by Kaiser in adsl.
Tags:
1 comment so far

Són les 17:38 i me’n vai cap a casa, l’avaria ja està resolta, només han sigut 34 dies sense internet. Quan tingui un minut us en fai cinc cèntims, ara vai a veure si encara puc sortir a córrer uns minutets. Siau!