les mentides de l’iphone 13 Març 2009
Posted by Kaiser in gadgets, internet, media.Tags: hate, iphone, plugins, propaganda enganyosa
3 comments
L’any passat es va fer molt ressò d’una notícia, a Anglaterra van prohibir un anunci de l’iphone per propaganda enganyosa. Podeu veure el video i la notícia (en anglès) aquí. En el video apareixen algunes de les mentides que s’han publicitat sobre aquest trasto, que no és ni molt menys el que anuncien. El motiu principal de prohibir aquest anunci és l’exageració en la velocitat del funcionament del trasto, i la velocitat de navegació per internet.
Doncs bé, fa poc vaig poder veure aquest anunci a la tele d’aquí:
Els d’Apple no escarmenten, l’anunci també mostra una velocitat exagerada, la qual cosa em porta a dos o tres conclusions:
- Els d’Apple es pensen que som tontets i que no podem veure les notícies i els anuncis d’altres països. Sí, és cert, som tontets, però els consumidors tenim uns drets.
- Aquest país és can pixa, perquè han permès que s’emeti un anunci que han obligat a retirar en altres llocs.
- La política d’Apple, que basa les seues vendes en un màrqueting extraordinari, es podria simplificar en “anem posant el nostre anunci mentider en tants països com puguem, i ja l’anirem retirant quan es queixin, SI es queixen“.
No s’acaben aquí les mentides que ha publicitat Apple sobre el seu producte estrella. En primer lloc, es va dir que el trunyiphone funcionava amb el mateix sistema operatiu que els Mac: OS-X. Això ni és cert, ni és desitjable, ja que els sistemes operatius dels ordinadors actuals ocupen diversos gigues i la memòria d’un telèfon és òbviament molt limitada. La solució que pren tothom és dissenyar un sistema operatiu que optimitzi els limitadíssims recursos (memòria, CPU, mida de la pantalla, interfície…) d’un telèfon, i és exactament el que ha fet Apple: el sistema operatiu de l’iphone ocupa mig giga (que ja és molt). Ara, que li donis un “aspecte” similar i fins i tot li donis el mateix nom que el seu germà gran no el converteix en equivalent.
El mateix van dir de les aplicacions, assegurant que els mateixos programes que van al Mac es poden instal·lar a l’iphone. Altre cop, això ni és cert ni és desitjable. Qui es voldria instal·lar un Office de nosequants gigues en un telèfon de 8 gigues de capacitat, quan la majoria d’opcions no es podran aprofitar donada la mida de la pantalla? Efectivament, qualsevol programa que s’instal·li a l’iphone ha d’estar dissenyat especialment per a iphone.
També és mentida (i apareix als anuncis) que es pot navegar per tota la Internet des de l’iphone. El trasto aquest no suporta les pàgines que tenen contingut flash ni java, és a dir, quasi totes. Per poder veure els mapes de Google necessita un software especial, apart del navegador. El mateix passa amb els videos de Youtube (basats en flash), que sí que es poden veure, però primer s’han de convertir a un altre format.
Una cosa és que es puguin veure pàgines web “normals” i l’altra és que sigui còmode navegar-hi des d’un telèfon. En realitat el que acaba passant és que els dissenyadors web fan pàgines especialment adaptades (és a dir, simplificades) per a que es puguin veure en telèfons. Així s’accelera la descàrrega de la pàgina i es facilita la navegació en una pantalla tan petita. No sé vosaltres, però a mi em sembla una contradicció que els d’Apple diguin que es pot navegar per totes les pàgines del món mundial, i al mateix temps webs com la Paeria, la Caixa o la UOC anunciin que han creat pàgines específiques per a l’iphone. Comprendreu que adaptar cada web de l’univers a les característiques de cada nou trastet que surti al mercat no seria el més pràctic del món.
Jo, en realitat, no sé què aporta l’iphone, que fa les mateixes coses que la meua PDA que va sortir fa tres anys. El que sí que sé és el que no fa.
Bé, sí que aporta alguna cosa. És un trasto bonic, i pots ampliar les fotos fent servir dos dits alhora. Bravo.
papereres en xarxa 5 Març 2009
Posted by Kaiser in didàctica.add a comment
De vegades també aprens dels usuaris. Acabo de descobrir que, en windows, si vols suprimir un fitxer que està en una unitat de xarxa, s’elimina directament, no va a cap paperera de reciclatge. De fet, en el menú contextual hi diu “suprimeix” i no “envia a la paperera”, i quan ho fas, et demana confirmació per “suprimir permanentment aquest fitxer”. O sigui que no confiïs mai en la paperera, i menys quan treballes en xarxa.
De fet té lògica, perquè si suprimeixes un fitxer en xarxa, a quina paperera hauria d’anar? A la teua local? I omplir el teu disc dur de merda que ni tan sols estava allí? O a la paperera del servidor? I llavors on vaig per recuperar-lo? I entre tots anem omplint una paperera immensa comuna? O fem moltes papereres al servidor, una per a cada usuari…? No, gràcies…
La paperera és un últim recurs, i no s’hi pot confiar sempre. Recorda que es pot buidar ella soleta sense permís, si el windows ho veu convenient.
Potser tu ja ho sabies, però jo no perquè no faig servir la paperera. Jo sé on tinc els fitxers i sé si puc eliminar-ne un. Els que són importants miro de duplicar-los en diferents llocs.